M'agradaria destacar l'anècdota que vaig començar a llegir aquest llibre sense saber que era un salze. Jo em pensava que tenia que veure quelcom amb els "Alpes", no ho sé, com si fos el vent que passa entre les montanyes.
Quan ja portava unes pàgines llegides no trobava cap sentit al que jo pensava del que era realment. Doncs bé, ho vaig consultar a internet i me va sortir un arbre, el salze, el qual em va recordar a un albre que jo aprecio molt i hi trobo molt significat, que és el Desmai o Ploraner.
Ara, cada vegada que veig un Desmai em recorda al Salze, i aquest, a "El viento en los sauces".
A continuació m'agradaria ficar un poema de Josep Carner del seu llibre "Arbres" que parla del Desmai:
"L'arbre més dolç en cada primavera,
únic que besa el front del pensatiu,
el desmai de mil plomes, deixa caure
fines llàgrimes branques en el riu.
Tot s'ha acabat, l'amor i les trescades.
Un núvol de rodones aflonjades
s'alça damunt del sot.
Quatre vespes feixugues, s'arrosseguen
damunt la mel, ja tota minsa al pot."
0 comentarios:
Publicar un comentario