No té res a veure amb el llibre.
El màgic d'Oz em recorda a aquest grup i la cançó que més m'agrada és aquesta, si sou canyeros us la recomano.
30 ene 2009
20 ene 2009
El viento en los sauces
Títol: El viento en los sauces
Autor: Kenneth Grahame
Editorial: Alianza, biblioteca juvenil
Traductor: Lourdes Huanqui
Il.lustrador: Alianza editorial
19 ene 2009
Kenneth Grahame
Kenneth Grahame fou un escriptor britànic que va néixer a Edimburg el 8 de març de 1859 i va morir a Pangbourne, al comtat de Berkshire, el 6 de juliol de 1932.
Quan va quedar orfe de mare, Grahame va anar a viure amb la seva àvia a Berkshire, on després situaria l'acció dels seus llibres The Golden Age (1895) i Dream Days (1898), el qual inclou la narració The Reluctant Dragon (publicada originàriament en català amb el títol de Sant Jordi i el drac gandul). Va fer estudis a Oxford, però no va poder entrar-hi de professor i va treballar al Banc d'Anglaterra, del qual en va arribar a ser secretari, fins a la seva jubilació el 1907.
Es va relacionar amb Alfred Tennyson, Robert Browning, John Ruskin i William Morris i va adquirir un gran renom com a narrador infantil, arran sobretot de la seva novel·la El vent entre els salzes (1908), un clàssic de la literatura infantil escrit en un principi com un seguit de xerrades adreçades al seu fill, que era igual de tossut que el senyor Gripau (Toad of Toad Hall), un dels protagonistes de la novel·la. L'il·lustrador més cèlebre d'aquesta obra fou Ernest Howard Shepard.
El 1967 el grup britànic Pink Floyd es va inspirar en aquesta novel·la per fer el seu disc The Piper at the Gates of Dawn.
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Kenneth_Grahame»
Quan va quedar orfe de mare, Grahame va anar a viure amb la seva àvia a Berkshire, on després situaria l'acció dels seus llibres The Golden Age (1895) i Dream Days (1898), el qual inclou la narració The Reluctant Dragon (publicada originàriament en català amb el títol de Sant Jordi i el drac gandul). Va fer estudis a Oxford, però no va poder entrar-hi de professor i va treballar al Banc d'Anglaterra, del qual en va arribar a ser secretari, fins a la seva jubilació el 1907.
Es va relacionar amb Alfred Tennyson, Robert Browning, John Ruskin i William Morris i va adquirir un gran renom com a narrador infantil, arran sobretot de la seva novel·la El vent entre els salzes (1908), un clàssic de la literatura infantil escrit en un principi com un seguit de xerrades adreçades al seu fill, que era igual de tossut que el senyor Gripau (Toad of Toad Hall), un dels protagonistes de la novel·la. L'il·lustrador més cèlebre d'aquesta obra fou Ernest Howard Shepard.
El 1967 el grup britànic Pink Floyd es va inspirar en aquesta novel·la per fer el seu disc The Piper at the Gates of Dawn.
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Kenneth_Grahame»
18 ene 2009
16 ene 2009
DESCRIPCIONS DEL RIU
“Vagando a la ventura, llegó a la orilla de un caudaloso río. Pensó que su alegría era completa. Nunca en su vida había visto un río, ese brillante, sinuoso animal de cuerpo entero que, en alegre persecución, atrapaba las cosas con su glu-glu, para luego dejarlas entre risas, arrojándose sobre nuevos compañeros de juegos que escapaban y eran nuevamente retenidos. Todo era como un temblor y un estremecimiento: centelleos, destellos, chisporroteos, susurros y remolinos, parloteos y burbujeos. Al fin, cansado, se sentó en la orilla, mientras el río seguía contándole en retahíla las mejores historias del mundo, venidas desde el corazón de la tierra para ser entregadas por fin al insaciable mar.” Página 9.
“ – Perdona- dijo el Topo, reanimándose con un esfuerzo-. Pensarás que soy un grosero, pero todo esto es nuevo para mí. ¡Así… que… esto… es… un río!
– El Río – corrigió la Rata (NOM PROPI)
- ¿Y realmente vives junto al río? ¡Qué vida más divertida!
- Junto a él, y con él, y encima de él, y dentro de él –dijo la Rata-. Es mi hermano y mi hermana, tías, familiares, comida, bebida y naturalmente lavabo. Es mi mundo y no quiero ningún otro. Lo que él no tiene, no merece la pena tenerse y lo que él no sabe, no merece la pena saberse. ¡Dios, lo que nos hemos divertido juntos! Sea invierno o verano, primavera u otoño, es siempre divertido y emocionante. Cuando vienen las crecidas de febrero y mis sótanos y bodega rebosan de un líquido que no es bueno para mí, y las oscuras aguas corren por delante de la ventana de mi dormitorio; o luego, cuando todo remite y aparecen pedazos de barro que huelen a bizcocho de frutas, y los juncos y hierbas atascan …” Página 12 13
En esta descripción se puede apreciar como la Rata hacia de un simple río, un nombre propia, y así, de esta manera realza su valor e importancia.
“ Al fin, sobre el borde de la tierra se levantó la luna con lenta majestuosidad, hasta que osciló claramente en el horixonte y rodó, libre de amarras. Una vez más empezaron a distinguir superficies… amplias praderas y tranquilos jardines, y al propio río, de orilla a orilla, todo suavemente descubierto, todo limpio de misterio, todo radiante, como de día.” 97
“ – Perdona- dijo el Topo, reanimándose con un esfuerzo-. Pensarás que soy un grosero, pero todo esto es nuevo para mí. ¡Así… que… esto… es… un río!
– El Río – corrigió la Rata (NOM PROPI)
- ¿Y realmente vives junto al río? ¡Qué vida más divertida!
- Junto a él, y con él, y encima de él, y dentro de él –dijo la Rata-. Es mi hermano y mi hermana, tías, familiares, comida, bebida y naturalmente lavabo. Es mi mundo y no quiero ningún otro. Lo que él no tiene, no merece la pena tenerse y lo que él no sabe, no merece la pena saberse. ¡Dios, lo que nos hemos divertido juntos! Sea invierno o verano, primavera u otoño, es siempre divertido y emocionante. Cuando vienen las crecidas de febrero y mis sótanos y bodega rebosan de un líquido que no es bueno para mí, y las oscuras aguas corren por delante de la ventana de mi dormitorio; o luego, cuando todo remite y aparecen pedazos de barro que huelen a bizcocho de frutas, y los juncos y hierbas atascan …” Página 12 13
En esta descripción se puede apreciar como la Rata hacia de un simple río, un nombre propia, y así, de esta manera realza su valor e importancia.
“ Al fin, sobre el borde de la tierra se levantó la luna con lenta majestuosidad, hasta que osciló claramente en el horixonte y rodó, libre de amarras. Una vez más empezaron a distinguir superficies… amplias praderas y tranquilos jardines, y al propio río, de orilla a orilla, todo suavemente descubierto, todo limpio de misterio, todo radiante, como de día.” 97
15 ene 2009
EL PERQUÈ D'AQUEST TÍTOL: "El flautista en el umbral del alba"
El viento anticipa la llegada de lo divino, creando una música celestial en contacto con los juncos y los sauces. Representa la comunicación del Dios Pan con la Naturaleza y los animales para ayudarlos a encontrar el camino.
El viento también puede ser representado como símbolo de la propia mente, capaz de guiar nuestras vidas a través de pensamientos, situaciones, ideas,… que con el tiempo somos capaces de olvidar.
14 ene 2009
RELACIÓ ENTRE EL CAPÍTOL "EL FLAUTISTA EN EL UNMBRAL DEL ALBA" I EL PRIMER ÀLBUM DEL GRUP PINK FLOYD
El título de uno de sus capítulos fue homenajeado por Pink Floyd en su disco debut llamado en inglés "The Piper at the Gates of Dawn" o "El flautista a las puertas del Alba", puesto así por ser un libro de cabecera del líder del grupo Syd Barrett.
13 ene 2009
PARÀGRAF AL QUAL FA REFERÈNCIA LA SEGÜENT IMATGE
Los dos animales se empujaban el uno al otro en su afán por entrar y con gran alivio oyeron el ruido de la puerta cerrarse detrás de ellos. El Tejón, que llevaba una bata larga y unas zapatillas muy maltrechas, sostenía una palmatoria lisa en una pata y probablemente se iba ya a la cama cuando sonaron sus llamadas. Página 50
12 ene 2009
11 ene 2009
Preguntes que faria als meus alumnes sobre El viento en los sauces
- Dibuixa un salze.
- Digues el nom dels personatges principals.
- Actua correctament el Sr. Sapo?
- Què has entés en el capítol 7 "El flautista en el umbral del alba"?
- On viuen els següents personatges: Topo, Rata, Tejón i Sapo?
- De quina manera viuen?
- És una novel.la realista? explica-ho.
- Saps què és un armiño?
- Què et sembla el final del llibre? és just pel Sapo?
- Amb quin personatge t'identifiques?
5 ene 2009
El libro de la jungla
Títol: El libro de la jungla
Autor: Rudyard Kipling
Editorial: Akal literaturas
Traductor: Rafael Lassaletta Cano
Il.lustrador: R. A. G.
El Desmai em recorda al salze
M'agradaria destacar l'anècdota que vaig començar a llegir aquest llibre sense saber que era un salze. Jo em pensava que tenia que veure quelcom amb els "Alpes", no ho sé, com si fos el vent que passa entre les montanyes.
Quan ja portava unes pàgines llegides no trobava cap sentit al que jo pensava del que era realment. Doncs bé, ho vaig consultar a internet i me va sortir un arbre, el salze, el qual em va recordar a un albre que jo aprecio molt i hi trobo molt significat, que és el Desmai o Ploraner.
Ara, cada vegada que veig un Desmai em recorda al Salze, i aquest, a "El viento en los sauces".
A continuació m'agradaria ficar un poema de Josep Carner del seu llibre "Arbres" que parla del Desmai:
"L'arbre més dolç en cada primavera,
únic que besa el front del pensatiu,
el desmai de mil plomes, deixa caure
fines llàgrimes branques en el riu.
Tot s'ha acabat, l'amor i les trescades.
Un núvol de rodones aflonjades
s'alça damunt del sot.
Quatre vespes feixugues, s'arrosseguen
damunt la mel, ja tota minsa al pot."
4 ene 2009
Rudyard kipling
Joseph Rudyard Kipling (30 de desembre de 1865 – 18 de gener de 1936) va ser un escriptor Britànic, nascut a l'Índia, i conegut avui dia fonamentalment pels seus llibres infantils, incloent-hi El llibre de la selva (The Jungle Book, 1894), The Second Jungle Book (1895), Just So Stories (1902), i Puck of Pook's Hill (1906); la seua novel·la, Kim (1901); els seus poemes, incloent-hi Mandalay (1890), Gunga Din (1890), i "If—" (1895); i les seues nombroses narracions curtes, incloent-hi The Man Who Would Be King (L'home que va poder regnar, 1888) i les col·leccions Life's Handicap (1891), The Day's Work (1898), i Plain Tales from the Hills (1888). Se'l considera com un dels principals innovadors en l'art de la narració curta;els seus llibres per a infants han esdevingut clàssics de la literatura juvenil; i la millor part de la seua obra s'expressa amb un to narratiu lluminós i versàtil.
Kipling va ser un dels escriptors en llengua anglesa més populars, tan en prosa com en vers, a les acaballes del Segle XIX i les primeries del Segle XX.[1]L'escriptor Henry James va dir d'ell amb una frase que s'ha fet cèlebre: "Kipling em colpeix personalment com el màxim exponent del geni humà (que no només vol dir una fina intel·ligència) que mai he conegut."L'any 1907, va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, esdevenint el primer escriptor en llengua anglesa que el va rebre, i avui dia continua sent la persona que l'ha rebut a més curta edat.Entre d'altres honors, li va ser oferit el "British poet laureateship" i el rang de cavaller, refusant ambdues distincions.
Tanmateix, al final de la seua vida Kipling va arribar a ser considerat (en paraules de George Orwell) un "profeta de l'imperialisme britànic".Molts han vist prejudicis i militarisme en les seues obres,i la controvèrsia sobre aquest afer ha continuat viva durant gran part de Segle XX.D'acord amb el crític Douglas Kerr: "És un autor que encara pot inspirar un desacord apassionat i el seu lloc en la història literària i cultural és lluny d'haver estat establert amb fermesa. Però a mesura que l'era dels imperis europeus desapareix, és reconegut com un incomparable, tot i que també controvertit, intèrpret de com es viu l'experiència d'un imperi. Això, junt al creixent reconeixement de les seues extraordinàries dots com a narrador, fan d'ell un escriptor imprescindible."
Kipling va ser un dels escriptors en llengua anglesa més populars, tan en prosa com en vers, a les acaballes del Segle XIX i les primeries del Segle XX.[1]L'escriptor Henry James va dir d'ell amb una frase que s'ha fet cèlebre: "Kipling em colpeix personalment com el màxim exponent del geni humà (que no només vol dir una fina intel·ligència) que mai he conegut."L'any 1907, va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, esdevenint el primer escriptor en llengua anglesa que el va rebre, i avui dia continua sent la persona que l'ha rebut a més curta edat.Entre d'altres honors, li va ser oferit el "British poet laureateship" i el rang de cavaller, refusant ambdues distincions.
Tanmateix, al final de la seua vida Kipling va arribar a ser considerat (en paraules de George Orwell) un "profeta de l'imperialisme britànic".Molts han vist prejudicis i militarisme en les seues obres,i la controvèrsia sobre aquest afer ha continuat viva durant gran part de Segle XX.D'acord amb el crític Douglas Kerr: "És un autor que encara pot inspirar un desacord apassionat i el seu lloc en la història literària i cultural és lluny d'haver estat establert amb fermesa. Però a mesura que l'era dels imperis europeus desapareix, és reconegut com un incomparable, tot i que també controvertit, intèrpret de com es viu l'experiència d'un imperi. Això, junt al creixent reconeixement de les seues extraordinàries dots com a narrador, fan d'ell un escriptor imprescindible."
3 ene 2009
Protagonistes
- RIKKI TIKKI TAVI (MANGOSTA)
- KOTICK (FOCA BLANCA)
- KALA NAG (ELEFANT)
- AKELA (LLOP AMFITRIÓ)
BAGHEERA (PANTERA NEGRA)
BALÚ (OSO PARDO)
- BANDAR-LOG (MONOS)
- CHIL (MILANO)
- HATHI (ELEFANT)
- KAA (SERP)
- RAKSHA (MARE LLOBA)
- SHERE-KHAN (TIGRE)
- TABAQUI (CHACAL)
1 ene 2009
Preguntes que faria als meus alumnes sobre El llibre de la jungla
- Qui cria a Mowly?
- Qui és Shere Khan?
- Quina funció tenen la pantera negra "Bageerha" i l`ós "Balú"?
- Són bons els micos?
- En què els ajuda la serp Kaa?
- Què passa finalment amb Mowly?
- Qui és Kotick?
- Què descobreix la foca blanca?
- Qui és Rikki Tikki Tavi?
- Dibuixa una mangosta.
- Podries dir el que has après llegint el capítol que porta per títol "Rikki tikki Tavi"?
- Resumeix el capítol de "Toomai de los elefantes" en 10 línies com a molt.
- Què has après en l'últim capítol del llibre?
- T'ha agradat aquest llibre? explica el perquè.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)