Títol: L'illa del tresor
Autor: Robert Louis Stevenson
Traductor: Josep Vallverdú
Editorial: La Galera
Il.lustrador: Cass
3 may 2009
2 may 2009
R. L. Stevenson
Robert Louis Balfour Stevenson (Edimburg, 13 de novembre de 1850 – Upolu, Samoa, 3 de desembre de 1894), escriptor escocès.
És autor d'algunes de les històries fantàstiques i d'aventures més populars, com L'illa del tresor i L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Va ser molt conegut en el seu temps i algunes de les seves obres han esdevingut clàssiques.
Provinent d'una família burgesa, Stevenson va passar una infància feliç i despreocupada. A causa de la seva precària salut la seva mare no el va fer cursar en cap estudi, i això va fer que fins als 8 anys fos completament analfabet. Durant la seva adolescència va acompanyar el seu pare en els seus freqüents viatges.
Va ingressar a la Universitat d'Edimburg com estudiant d'enginyeria nàutica. L'elecció d'aquesta carrera va ser més per la influència del seu pare, que era enginyer, que per pròpia vocació. Això el va portar a l'abandonament de l'enginyeria. L'any 1875 va començar a practicar com a advocat. Tampoc va tenir una carrera brillant en aquest camp, ja que el seu interès es concentrava més en l'estudi de la llengua.
Aviat van aparèixer en ell els primers símptomes de la tuberculosi i inicià una sèrie de viatges pel continent. L'any 1876, als 26 anys, va conèixer Fanny Osbourne a França, una nord-americana deu anys més gran que ell. Fanny estava separada del seu marit; descansava i pintava, amb la seva germana i els seus fills. Stevenson i Fanny es van enamorar. Va publicar el seu primer llibre l'any 1878, ella va partir cap a Califòrnia per tramitar el seu divorci, i Stevenson la va seguir. L'any 1880, quan ell tenia 30 anys, es van casar. La parella va viure un temps a Calistoga, al Llunyà Oest. Va escriure històries de viatges, d'aventures i romanços. La seva obra és molt versàtil: ficció, assaig, etc.
A partir d'aquest any, la salut de Stevenson va començar a empitjorar. El matrimoni es va mudar a Edimburg, després a Davos, Suïssa, i finalment es va instal·lar en una finca que el vell Stevenson els va regalar, al balneari de Bournemouth. Tres anys més tard van partir a Nova York, on Stevenson va fer amistat amb Mark Twain, autor de Les aventures de Tom Sawyer. Després d'una breu estada a San Francisco, decideixen realitzar un viatge cap a les illes del Pacífic Sud, on finalment s'estableixen amb els fills de Fanny, la germana d'aquesta, Belle, i la senyora Stevenson (el pare del novel·lista havia mort en aquells dies). No és precisament un rebuig furiós de la civilització: la casa del matrimoni és confortable; la relació de Stevenson amb els aborígens és cordial, però política: de fet, l'escriptor pren partit per un dels caps locals contra la dominació alemanya de l'arxipèlag i escriu a la premsa britànica sobre la penosa situació samoana.
Va morir d'un atac cerebral. Un any abans, va relatar en una carta: "Durant catorze anys no he conegut un sol dia efectiu de salut. He escrit amb hemorràgies, he escrit malalt, entre raneres de tos, he escrit amb el cap donant tombs". El seu cos va ser enterrat a la mateixa illa d'Upolu, al mont Vaea.
Davant l'aparició de la novel·la naturalista o psicològica, Stevenson va reivindicar el relat clàssic d'aventures, en el qual el caràcter dels personatges es dibuixa en l'acció. El seu estil elegant i sobri i la naturalesa dels seus relats i les seves descripcions va influir en escriptors del segle XX com Jorge Luis Borges.
També és coneguda la seva afició a l'alcohol, fet que li va implicar diversos problemes de salut.
És autor d'algunes de les històries fantàstiques i d'aventures més populars, com L'illa del tresor i L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Va ser molt conegut en el seu temps i algunes de les seves obres han esdevingut clàssiques.
Provinent d'una família burgesa, Stevenson va passar una infància feliç i despreocupada. A causa de la seva precària salut la seva mare no el va fer cursar en cap estudi, i això va fer que fins als 8 anys fos completament analfabet. Durant la seva adolescència va acompanyar el seu pare en els seus freqüents viatges.
Va ingressar a la Universitat d'Edimburg com estudiant d'enginyeria nàutica. L'elecció d'aquesta carrera va ser més per la influència del seu pare, que era enginyer, que per pròpia vocació. Això el va portar a l'abandonament de l'enginyeria. L'any 1875 va començar a practicar com a advocat. Tampoc va tenir una carrera brillant en aquest camp, ja que el seu interès es concentrava més en l'estudi de la llengua.
Aviat van aparèixer en ell els primers símptomes de la tuberculosi i inicià una sèrie de viatges pel continent. L'any 1876, als 26 anys, va conèixer Fanny Osbourne a França, una nord-americana deu anys més gran que ell. Fanny estava separada del seu marit; descansava i pintava, amb la seva germana i els seus fills. Stevenson i Fanny es van enamorar. Va publicar el seu primer llibre l'any 1878, ella va partir cap a Califòrnia per tramitar el seu divorci, i Stevenson la va seguir. L'any 1880, quan ell tenia 30 anys, es van casar. La parella va viure un temps a Calistoga, al Llunyà Oest. Va escriure històries de viatges, d'aventures i romanços. La seva obra és molt versàtil: ficció, assaig, etc.
A partir d'aquest any, la salut de Stevenson va començar a empitjorar. El matrimoni es va mudar a Edimburg, després a Davos, Suïssa, i finalment es va instal·lar en una finca que el vell Stevenson els va regalar, al balneari de Bournemouth. Tres anys més tard van partir a Nova York, on Stevenson va fer amistat amb Mark Twain, autor de Les aventures de Tom Sawyer. Després d'una breu estada a San Francisco, decideixen realitzar un viatge cap a les illes del Pacífic Sud, on finalment s'estableixen amb els fills de Fanny, la germana d'aquesta, Belle, i la senyora Stevenson (el pare del novel·lista havia mort en aquells dies). No és precisament un rebuig furiós de la civilització: la casa del matrimoni és confortable; la relació de Stevenson amb els aborígens és cordial, però política: de fet, l'escriptor pren partit per un dels caps locals contra la dominació alemanya de l'arxipèlag i escriu a la premsa britànica sobre la penosa situació samoana.
Va morir d'un atac cerebral. Un any abans, va relatar en una carta: "Durant catorze anys no he conegut un sol dia efectiu de salut. He escrit amb hemorràgies, he escrit malalt, entre raneres de tos, he escrit amb el cap donant tombs". El seu cos va ser enterrat a la mateixa illa d'Upolu, al mont Vaea.
Davant l'aparició de la novel·la naturalista o psicològica, Stevenson va reivindicar el relat clàssic d'aventures, en el qual el caràcter dels personatges es dibuixa en l'acció. El seu estil elegant i sobri i la naturalesa dels seus relats i les seves descripcions va influir en escriptors del segle XX com Jorge Luis Borges.
També és coneguda la seva afició a l'alcohol, fet que li va implicar diversos problemes de salut.
1 may 2009
Llegir no és tan aborrit com sembla
No us passa a vegades que heu de llegir per obligació un llibre que us penseu que no us agrada?
A mi em passa sovint, jo sóc d'aquelles que pensa que s'ha de llegir quan un té ganes. Dient això, em ve al cap la típica tarda d'estiu, per allà al cap vespre, estirada a la butaca del jardí de casa meva, i respirant l'aire pur que m'envolta i em trasllada al meu món, al de la imaginació... Normalment llegeixo novel.les d'amor, tot i què va haver un temps que em va donar per llegir sobre l'anorèxia, tema que considero complex i difícil d'entendre.
Pensareu que ja no m'enrecordo de la pregunta del principi. Doncs bé, m'agradaria centrar-me en la paraula "obligació". Suposo que com la majoria de vosaltres, jo sóc d'aquelles persones que no m'agrada que em manin. M'agrada fer les coses quan jo vull. Però una cosa que he après al llarg del temps, és que les coses no anirien bé si tothom fes el que vol quan vol, per tant, a vegades hem de callar i regir-nos al que ens diuen.
Dimarts, 3 de febrer, va ser la meva primera classe de lectoescriptura. Abans d'entrar en detalls m'agradaria descriure el que pensava que faríem en aquesta assignatura. Com molt bé diu el seu títol, "lecto" "escriptura", per tant, com a futura mestra em pensava que m'ensenyarien a com ensenyar als alumnes a llegir i escriure. Vull fer referència a tot això perquè la reacció que vaig tenir d'aquesta classe va ser totalment contrària als meus pensaments. Doncs bé, la mestra ens va dir que aquesta assignatura consistia en llegir uns llibres i fer els següents exàmens. La meva primera impressió va ser, com diria jo, frustrada potser? ja que he de fer una cosa per obligació que no sé si m'agradarà.
L'illa del tresor, va dir la mestra. El primer que em va venir al cap va ser la paraula "tresor". Vaig pensar que el llibre tractaria d'aventures en busca d'un tresor material. Però poc després em vaig adonar de que anava pel camí equivocat, i això va ser quan em vaig llegir els articles de Sabater, un tesoro de ambigüedad, i Cotroneo, la inquietud. Doncs en llegir aquests articles em vaig adonar que la meva primera impressió sobre el llibre havia sigut, com ho diria, supèrflua? Més endavant, quan m'hagi llegit tota la novel.la, m'agradaria comentar amb vosaltres el tema principal, que en aquests moments m'estimo més deixar-lo de banda per si algú no s'ha llegit els articles.
M'agradaria dir-vos que abans de llegir aquests articles vaig navegar per internet buscant la biografia d'Stevenson i vaig trobar-ne una que em va agradar molt, si us interessa la podeu trobar a: http://es.wikipedia.org/wiki/Robert_Louis_Stevenson i per la descripció dels personatges i en quins moments vivia al escriure la novel.le: http://es.wikipedia.org/wiki/La_isla_del_tesoro
Suscribirse a:
Entradas (Atom)