Llegir no és tan aborrit com sembla

No us passa a vegades que heu de llegir per obligació un llibre que us penseu que no us agrada?

A mi em passa sovint, jo sóc d'aquelles que pensa que s'ha de llegir quan un té ganes. Dient això, em ve al cap la típica tarda d'estiu, per allà al cap vespre, estirada a la butaca del jardí de casa meva, i respirant l'aire pur que m'envolta i em trasllada al meu món, al de la imaginació... Normalment llegeixo novel.les d'amor, tot i què va haver un temps que em va donar per llegir sobre l'anorèxia, tema que considero complex i difícil d'entendre.

Pensareu que ja no m'enrecordo de la pregunta del principi. Doncs bé, m'agradaria centrar-me en la paraula "obligació". Suposo que com la majoria de vosaltres, jo sóc d'aquelles persones que no m'agrada que em manin. M'agrada fer les coses quan jo vull. Però una cosa que he après al llarg del temps, és que les coses no anirien bé si tothom fes el que vol quan vol, per tant, a vegades hem de callar i regir-nos al que ens diuen.

Dimarts, 3 de febrer, va ser la meva primera classe de lectoescriptura. Abans d'entrar en detalls m'agradaria descriure el que pensava que faríem en aquesta assignatura. Com molt bé diu el seu títol, "lecto" "escriptura", per tant, com a futura mestra em pensava que m'ensenyarien a com ensenyar als alumnes a llegir i escriure. Vull fer referència a tot això perquè la reacció que vaig tenir d'aquesta classe va ser totalment contrària als meus pensaments. Doncs bé, la mestra ens va dir que aquesta assignatura consistia en llegir uns llibres i fer els següents exàmens. La meva primera impressió va ser, com diria jo, frustrada potser? ja que he de fer una cosa per obligació que no sé si m'agradarà.

L'illa del tresor, va dir la mestra. El primer que em va venir al cap va ser la paraula "tresor". Vaig pensar que el llibre tractaria d'aventures en busca d'un tresor material. Però poc després em vaig adonar de que anava pel camí equivocat, i això va ser quan em vaig llegir els articles de Sabater, un tesoro de ambigüedad, i Cotroneo, la inquietud. Doncs en llegir aquests articles em vaig adonar que la meva primera impressió sobre el llibre havia sigut, com ho diria, supèrflua? Més endavant, quan m'hagi llegit tota la novel.la, m'agradaria comentar amb vosaltres el tema principal, que en aquests moments m'estimo més deixar-lo de banda per si algú no s'ha llegit els articles.

M'agradaria dir-vos que abans de llegir aquests articles vaig navegar per internet buscant la biografia d'Stevenson i vaig trobar-ne una que em va agradar molt, si us interessa la podeu trobar a: http://es.wikipedia.org/wiki/Robert_Louis_Stevenson i per la descripció dels personatges i en quins moments vivia al escriure la novel.le: http://es.wikipedia.org/wiki/La_isla_del_tesoro