L'antifaç de la vida. Tothom té dos cares, o realment una?

Quantes vegades anem pel carrer sense prestar atenció al què passa al nostre voltant?

Jo crec que la resposta és SEMPRE. És una llàstima no poder gaurdir del què ens envolta. Avui dia la gent va amb presses, cadascú amb un objectiu diferent i sembla com si no ens importés res.

Alguna vegada us heu parat a observar el què passa davant dels vostres ulls? a pensar per què la gent té pressa? per què els cotxes van impacients? a entendre per què els nens van sols a l'escola? a jutjar a la gent per com va vestida?

Les persones que observen el seu voltant aprenen d'ell, aprenen de la vida, i sobretot, aprenen a jutjar, a entrar en petits detalls dels quals ningú en vol saber res.

La societat d'avui dia està enboirada per un antifaç, on la gent ho veu tot per "sobre", i a partir d'aquí es pensen que poden jutjar a la gent, sense avere-la analitzat realment.

Doncs a través de l'observació, hem d'aprendre a conèixer realment a les persones i saber com són en tots els sentits. En tot això em ve al cap una frase: no es oro todo lo que reluce. A vegades ens pensem que segons vesteix una persona és d'una manera o d'una altra, i realment, no és així, ja que no em entrat en detalls per analitzar-la.

En el llibre de l'Stevenson es reflexarà aquest tema, on a vegades les persones et poden semblar una cosa però que realment són un altra.

"TOTHOM TÉ DOS CARES, I EL NOSTRE OBJECTIU ÉS ANALITZAR-LES"