El Màgic d'Oz

Títol: El màgic D'oz

Autor: L. Frank Baum

Editorial: La Galera

Traductor: Ramon Folch i Camarasa

Il.lustrador: Ignasi Blanch

L. F. Baum

Frank va nèixer a Chittenango, Estat de Nova York, en el si d'una devota família metodista d'origen alemany per part de pare i irlandesa-escocesa per part de mare. Va ser el seté de nou infants nascuts de Cynthia Stanton i Benjamin Ward Baum, dels quals només van sobreviure cinc fins a l'edat adulta. Va ser anomenat "Lyman", com el germà del pare, però sempre va rebutjar aquest nom, i s'estimava més ser anomenat com "Frank".
Benjamin Baum era un ric empresari, que havia fet la seua fortuna en els camps de petroli de Pennsylvania. Frank va créixer a la residència dels seus pares, Rose Lawn, la qual sempre va recordar com una mena de paradís. Sent un infant petit, va ser educat a casa per tutors, però als 12 anys va ser enviat a la Peekskill Military Academy. Frank era un infant malaltís i fantasiós, i els seus pares degueren pensar que necessitava endurir-se. Però després de dos anys absolutament dissortats en l'acadèmia militar, se li va permetre tornar a casa. Frank Joslyn Baum reivindica que va ser arran d'un incident descrit com un "atac al cor", però no hi ha evidència contemporània d'aquest fet.
Frank va començar a escriure molt petit, potser degut a una primerenca fascinació per la impremta. Son pare va comprar una senzilla impremta, i Frank va usar-la per a produir el periòdic The Rose Lawn Home Journal amb l'ajut del seu germà menut, Harry Clay Baum, a qui sempre va estar molt unit. Als 17 anys ja havia creat un segon periòdic amateur, The Stamp Collector, imprimit un pamflet d'11 pàgines titulat Baum's Complete Stamp Dealers' Directory, i havia creat en companyia d'amics un negoci de segells.
En aquesta mateixa època va començar la seua dedicació al teatre, una activitat que el fascinava i que en diverses ocasions va portar-lo al fracàs i quasi a la ruïna. El seu primer fracàs va tenir lloc quan una companyia teatral local el va implicar econòmicament en la renovació del vestuari, amb la promesa de confiar-li papers principals, promesa que no arribaria a acomplir-se. Desil·lusionat, Baum va deixar el teatre—temporalment—i se'n va anar a treballar d'empleat en la companyia comercial del seu cunyat a Syracuse.

A l'edat de 20 anys, Baum va trobar una nova vocación: la cria d'aus, que va esdevenir una bogeria nacional per aquell temps. Va especialitzar-se en la cria d'una raça especial d'aus, el pollastre d'Hamburg. L'any 1880 va fundar una revista mensual, The Poultry Record, dedicada a la cria d'aus, i l'any 1886, quan tenia 30 anys, va publicar el seu primer llibre: The Book of the Hamburgs: A Brief Treatise upon the Mating, Rearing, and Management of the Different Varieties of Hamburgs, dedicat a la cria del pollastre d'Hamburg.
Però Baum mai no va romandre lluny dels escenaris. Va continuar representant papers en comèdies, utilitzant els noms artístics de Louis F. Baum i George Brooks.
L'any 1880, son pare li va fer construir un teatre a Richburg en l'Estat de Nova York, i Baum va emprendre la tasca d'escriure obres de teatre i crear una companyia. The Maid of Arran (La donzella d'Arran), un melodrama amb cançons basada en la novel·la A Princess of Thule, de William Black, va proporcionar-li un modest èxit. Baum no només va escriure l'obra, sinó que també va compondre'n les cançons (avançant un prototípic musical, atès que les cançons estaven relacionades amb l'argument i l'acció), i va actuar en el paper protagonista. La seua tia, Katharine Gray, va representar el paper de la seua tia. Va ser el fundador de la Syracuse Oratory School, i Baum anunciava entre els serveis en el catàleg, l'ensenyament de teatre, incloent-hi escenografia, creació literària, direcció teatral, traducció (francès, alemany, i italià), revisió, i opereta, tot i que no era possible fer tant. El 9 de novembre de 1882, es va casar amb Maud Gage, filla de Matilda Joslyn Gage, una famosa sufragista. Mentre estava de gira amb The Maid of Arran, el teatre de Richburg es va cremar durant una producció d'una obra de Baum titulada irònicament, Matches ("Mistos"), així com el vestuari i decorats.

Al juliol de 1888, Baum i la seua esposa van traslladar-se a Aberdeen, Dakota del Sud, on van obrir una botiga, "Baum's Bazaar". El seu hàbit de vendre a crèdit va conduir a la fallida del negoci, així que Baum va tornar a editar un periòdic local, The Aberdeen Saturday Pioneer, on escrivia una columna, "Our Landlady". La descripció que Baum fa de Kansas a El meravellós màgic d'Oz es basa en en el eixut paisatge de Dakota del Sud. Durant una gran part d'aquest període, Matilda Joslyn Gage va viure a la casa dels Baum.

Després de la fallida del periòdic l'any 1891, ell, Maud i els seus quatre fills van traslladar-se a Chicago, on Baum va trobar un treball de comercial al Evening Post. Durant uns quants anys va editar una revista destinada a agències de publicitat enfocada en vitrines de magatzems comercials. Per aquella època, els principals magatzems creaven fantasies mecàniques en les vitrines, durant el temps de Nadal, en les quals els personatges humans i animals tenien moviment.
L'ant 1897 va escriure i va publicar Mother Goose in Prose (Mare Ànec en prosa), una col·lecció de petits contes i·lustrats per Maxfield Parrish. Mother Goose va proporcionar-li un moderat èxit, que li va permetre deixar el treball comercial.
L'any 1899 Baum va associar-se amb l'il·lustrador W. W. Denslow, per a publicar Father Goose, His Book (pare Ànec, el seu llibre), una col·lecció de poesia de l'absurd. El llibre va ser un èxit, esdevenint el llibre per a infants més venut de l'any.

Amb l'èxit del Màgic en llibre i en el teatre, Baum i Denslow esperaven que la sort els somriuria una tercera vegada i l'any 1901 van publicar Dot and Tot of Merryland. El llibre va ser un dels més febles de Baum, i el seu fracàs va refredar les seues relacions amb Denslow. Va ser llur darrera col·laboració.
Diverses vegades durant el desenvolupament de la sèrie d'obres sobre Oz, Baum va declarar que havia escrit el seu últim llibre sobre el tema i va dedicar-se a escriure altres obres que recreaven mons fantàstics diferents, incloent-hi The Life and Adventures of Santa Claus i Queen Zixi of Ix. Tanmateix, persuadit per la demanda popular, cartes de xiquets, i el fracàs dels seus nous llibres, acabava per tornar al tema d'Oz. Totes les seues novel·les han caigut en el domini públic en la major part dels països, i moltes es troben disponibles en anglès a través del Projecte Gutenberg.
A causa del seu durador amor pel teatre, sovint va finançar musicals, de vegades amb pèrdues econòmiques. Un dels seus pitjors fracassos financers va ser l'obra The Fairylogue and Radio-Plays (1908), que combinava projecció de diapositives, cine i actors en directe amb una lectura de Baum simulant un reportatge sobre la Terra d'Oz. En aquesta ocasió, Baum va fer fallida i no va poder pagar els deutes amb la companyia que produïa les pel·lícules per a l'espectacle. No va recuperar una situació financera estable en un grapat d'anys, després de vendre els drets d'explotació d'algunes de les seues primeres obres, incloent-hi El meravellós màgic d'Oz. Això va desembocar en què l'empresa editorial M.A. Donahue Company va començar a traure edicions barates de les primeres obres de Baum, i el reclam publicitari era que aquestes primeres obres de Baum, molt més econòmiques, eren millors que les noves i més cares. Baum va haver de transferir la major part de les seues propietats a nom de la seua esposa, a excepció de la seua roba, la seua biblioteca (fonamentalment composta per llibres infantils, com ara els contes de fades d'Andrew Lang, el retrat del qual tenia en el seu estudi), i la seua màquina d'escriure, com si les finances foren cosa de Maud. D'aquesta manera van perdre molt menys del que podien haver perdut.
El seu últim llibre sobre Oz, Glinda of Oz va ser publicat un any abans de la seua mort, però les series sobre Oz van ser continuades més enllà de la mort del seu creador per altres autors, entre els que cal destacar Ruth Plumly Thompson, que va escriure noranta llibres addicionals sobre Oz.

Baum va continuar la seua tasca teatral amb el club masculí de Harry Marston Haldeman, The Uplifters, per al qual va escriure diverses obres destinades a celebracions. També en va escriure unes regles paròdiques. El grup, al que també pertanyia Will Rogers, estava orgullós d'haver tingut Baum com a membre, i pòstumament va repondre algunes de les seues obres, malgrat el seu caràcter circumstancial. Abans d'això, la seua darrera producció teatral havia estat The Tik-Tok Man of Oz (basada en Ozma of Oz i la base per a Tik-Tok of Oz), un modest èxit de Hollywood que el productor Oliver Morosco va decidir que no era prou bo com per estrenar-se a Broadway. Morosco va passar ràpidament a la producció de pel·lícules, com Baum.
L'any 1914, havent-se traslladat a Hollywood uns anys abans, Baum va encetar la seua carrera com a productor cinematogràfic amb la creació de la companyia The Oz Film Manufacturing Company, com a conseqüència de la seua activitat amb "The Uplifters". va ser-ne el president, principal productor i guionista. La resta de la plantilla la componien Louis F. Gottschalk, Harry Marston Haldeman, i Clarence R. Rundel. Les pel·lícules van ser dirigides per J. Farrell Macdonald, comptant com actors amb Violet Macmillan, Vivian Reed, Mildred Harris, Juanita Hansen, Pierre Couderc, Mai Welles, Louise Emmons, J. Charles Haydon, i primerenques aparicions de Harold Lloyd i Hal Roach. Richard Rosson apareixia en una de les pel·lícules i curiosament el seu germà menor, Harold Rosson va ser responsable de la fotografia de The Wizard of Oz (1939). Després del poc èxit que obtenir en l'inexplorat mercat del cinema mut per a infants, Baum va escriure The Last Egyptian i en va fer una pel·lícula (seccions de la qual s'inclouen a Decasia), però el nom "Oz" havia esdevingut un verí per a la taquilla i fins i tot un canvi del nom de la companyia a Frank Joslyn Baum no va ajudar a redreçar les coses. A diferència de The Fairylogue and Radio-Plays, Baum no va fer-hi una inversió personal, però l'estrès probablement va afectar la seua salut.
Baum va morir el 6 de maig de 1919, als 62 anys d'edat, i va ser soterrat a Glendale, California.

S'HA D'EDUCAR SOBRE LES RELACIONES EN LLOC DE FER-HO SOBRE OBJECTES AÏLLATS

Afirmació que considero molt acertada pel llibre que hem llegit. La Dorothy, al llarg del seu viatge en busca del màgic d'Oz, va trobant una sèrie de personatges que l'ajudaran al llarg del seu camí. Aquest camí serà molt important a l'hora de l'evolució dels personatges i per fer-se "persones", els ajudarà a trobar la seva identitat personal.
Veiem que gràcies al companyerisme i la bona cooperativitat es van ajudant els uns als altres quan hi ha mal de caps. Per contra, segurament que si la Dorothy hagués représ el seu viatge tota sola no hauria mai arribat a cercar el màgic d'Oz.
Com es veu en aquest llibre, és molt important educar en els valors de cooperació i les relacions grupals.

M'agradaria fer referència al tema de la psicologia de la "Gestalt", la qual defensa que el més important és veure les coses com un tot, doncs és d'aquesta manera quan realment tenen sentit. Per exemple, si la Dorothy i els seus amics haguéssin agafat camins diferents e independents, la història no hagués tingut cap tipus de sentit i no hi hauria hagut cap tipus de desenllaç. Per a que quedi més clar, fem-nos el dibuix a la nostra ment de molts punts separats els quals no tenen cap tipus de lligam. A continuació si els unim ens donaran una figura que tindrà sentit.

CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES I PSÍQUIQUES DE LES BRUIXES

BRUIXA DEL NORD (Bona)

És la primera que apareix al llibre quan la Dorothy aterrisa a l'Est del país d'Oz.

Descripció física segons l'autor:

" Eren tres homes i una dona, i tots quatre anaven vestits d'una manera ben rara. Portaven uns barrets rodons acabats en una punxa d'un pam i mig, amb tot de picarols al voltant de l'ala que dringaven suaument quan es movien. Els capells dels homes eren blaus; el de la dona era blanc, i aquesta darrera portava una túnica blanca que li queia en plecs des de les espatlles, una túnica tota esquitxada d'estrelletes que brillaven al sol com diamants...Quant a la petita dama, devia ser molt més vella, ben segur: tenia tot d'arrugues a la cara, i els cabells gairebé blancs, i caminava una mica encarcarada." (pàgina 17)

Descripció psíquica:

L'autor ens la mostra com una bona dona velleta i dolça. Simplement, veiem que l'autor ens la descriu amb adjectius positius i amb bons sufixos.

" Però la velleta avançà cap a la Dorothy, li féu una profunda reverència, i va dir, amb una veu molt dolça:

- Benvinguda siguis, noblíssima fetillera, al país dels Mastegaires. T'estem molt agraïts perquè has mort la malvada Bruixa de l'Est i has alliberat el nostre poble de l'esclavatge." (Pàgina 17 i 18).

" - Ben cert- respongué la velleta-. Però jo sóc una bruixa bona i el meu poble m'estima." (Pàgina 19)

BRUIXA DE L'EST (Dolenta)

És la segona que ens presenta l'autor.

Descripció física:

" - Què passa? - va preguntar ara la velleta.

I quan es va girar a mirar, va esclatar a riure. Els peus de la bruixa morta havien desaparegut del tot i només quedaven les sabates de plata.

- Era tan vella - explicà la Bruixa del Nord-, que s'ha evaporat ràpidament al sol. Ara sí que ja ha fet atots! Però les sabates de plata ara són teves, i te les hauràs de posar" (Pàgina 21)

Descripció psíquica:

Només cal veure l'adjectiu que l'autor li fica al davant, la " malvada " bruixa de l'Est.

" -Era la malvada Bruixa de l'Est, com ja t'he dit- contestà la petita dama-. Feia anys que tenia esclavitzats els Mastegaires de nit i dia. Ara són lliures, i a tu et deuen aquest favor." (Pàgina 19).

BRUIXA DE L'OEST (Dolenta)

És la que mana matar el màgic d'Oz.

Descripció física:

"La malvada bruixa de l'Oest només tenia un ull, però aquest ull era tan potent com un telescopi i podia veure-ho tot. (Pàgina 117)

Descripció psíquica:

Altra vegada, l'autor utilitza l'adjectiu "malvada" per donar una sensació de por.

També era egoista i abariciosa, ja que es volia quedar les sabates de la Dorothy i faria el que fos per tal d'aconseguir-les.

" La malvada bruixa tenia moltes ganes de quedar-se les sabates de plata que la nena portava sempre. Les abelles, les gralles i els llops eren tots morts i, d'altra banda, ja havia esgotat el poder del Capell d'or. Però si podeia haver les sabates de plata, gaudiria de més poder que mai." (Pàgina 127).

L'autor fa anar un comparatiu superlatiu que fa que es realçi lo dolenta que és la bruixa:

"Una vegada, la Bruixa clavà un cop al Roró amb el seu paraigua i el valent gosset se li llançà damunt i li clavà una mossegada a la cama. De la mossegada no en sortí ni una gota de sang, perquè la Bruixa era tan dolenta que la sang se li havia assecat feia molt anys." (Pàgina 127).

BRUIXA DEL SUD (Bona)

És la única bruixa en tota la història que té nom propi, es diu Glinda.

Descripció física:

"La van trobar bonica i jove. Tenia els cabells de color vermell molt viu, i li queien en rínxols damunt les espatlles. Portava un vestit completament blanc; però els seus ulls eren blaus, i miraven la nena amb simpatia" (Pàgina 206)

Descipció psíquica:

És una bruixa bona, simpàtica i carinyosa.

" Glinda s'inclinà cap endavant i va besar la carona de la deliciosa criatura" (Pàgina 206)

ABANS DE COMENÇAR EL LLARG CAMÍ DE LES RAJOLES GROGUES

Els peus són una de les parts més importants del nostre cos, ja que són els encarregats d'aguantar el nostre pes. Per tant, s'han de cuidar. També són ells els que ens ajuden a abançar i evolucionar cada dia.

La imatge ens mostra els peus de la Dorothy abans de reprendre el llarg camí la durà a Oz, tot seguint les rajoles grogues. Doncs ha d'anar de l'est al centre del país d'Oz

JA HEM COMENÇAT EL NOSTRE CAMÍ...

La Dorothy inicia el camí de les rajoles grogues en busca del màgic d'Oz amb la finalitat de que aquest l'ajudi a tornar a Kansas.

La nena haurà de fer el primer cas per tal d'aconseguir el seu objectiu.

AL LLARG DEL CAMÍ ANIREM TROBANT A GENT QUE ENS AJUDARÀ I ENS FARÀ CANVIAR...

La Dorothy comença el seu camí acompanyada del seu gos Totó, però a mesura que anirà abançant trobarà a personatges com l'Espantaocells, l'home de Llauna i en Lleó Poruc.

Junts emprendran el camí en cerca del màgic d'Oz i viuran mil aventures que els faran canviar.

FINALMENT, EL CAMÍ ELS PORTARÀ A LA CIUTAT DE LES MARAGDES

El camí de rajoles grogues els ha portat a la ciutat de les Maragdes després de molts entrebancs, però aquí no s'acabarà tot, ja que hauran de cercar a la Bruixa de l'Oest per acabar amb la seva vida, i encara els hi quedarà camí per recorrer, però aquest no serà de rajoles grogues.

Gràcies al camí de rajoles grogues la Dorthy ha trobat un grup d'amics que entre ells s'han anat ajudant al llarg de totes les aventures.

DIFERENTS MANERES DE VEURE EL CAMÍ DE RAJOLES...

El camí de rajoles simbolitza el llarg de la nostra vida, i cadascú el pot veure de manera diferent. Veiem-ne unes quantes:

Preguntes que faria als meus alumnes sobre El màgic d'Oz

• Què li passa a la casa de Dorothy?
• En quin país aterrissa i a qui mata sense voler?
• Quin poder tenen les sabates platejades?
• Què ha de fer la Dorothy per tornar a Kansas?
• Quins amics troba al llarg del camí de les rajoles grogues?
• Descriu als amics de la Dorothy?
• Per què van en busca del màgic d'Oz?
• Per què el país de les maragdes és tot de color verd?
• Sabries dir quines són les bruixes bones i les dolentes?
• Qui és realment el màgic d'Oz?
• Com torna la Dorothy a casa?