Illa del tresor

Títol: L'illa del tresor

Autor: Robert Louis Stevenson

Traductor: Josep Vallverdú

Editorial: La Galera

Il.lustrador: Cass

R. L. Stevenson

Robert Louis Balfour Stevenson (Edimburg, 13 de novembre de 1850 – Upolu, Samoa, 3 de desembre de 1894), escriptor escocès.
És autor d'algunes de les històries fantàstiques i d'aventures més populars, com L'illa del tresor i L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Va ser molt conegut en el seu temps i algunes de les seves obres han esdevingut clàssiques.
Provinent d'una família burgesa, Stevenson va passar una infància feliç i despreocupada. A causa de la seva precària salut la seva mare no el va fer cursar en cap estudi, i això va fer que fins als 8 anys fos completament analfabet. Durant la seva adolescència va acompanyar el seu pare en els seus freqüents viatges.
Va ingressar a la Universitat d'Edimburg com estudiant d'enginyeria nàutica. L'elecció d'aquesta carrera va ser més per la influència del seu pare, que era enginyer, que per pròpia vocació. Això el va portar a l'abandonament de l'enginyeria. L'any 1875 va començar a practicar com a advocat. Tampoc va tenir una carrera brillant en aquest camp, ja que el seu interès es concentrava més en l'estudi de la llengua.
Aviat van aparèixer en ell els primers símptomes de la tuberculosi i inicià una sèrie de viatges pel continent. L'any 1876, als 26 anys, va conèixer Fanny Osbourne a França, una nord-americana deu anys més gran que ell. Fanny estava separada del seu marit; descansava i pintava, amb la seva germana i els seus fills. Stevenson i Fanny es van enamorar. Va publicar el seu primer llibre l'any 1878, ella va partir cap a Califòrnia per tramitar el seu divorci, i Stevenson la va seguir. L'any 1880, quan ell tenia 30 anys, es van casar. La parella va viure un temps a Calistoga, al Llunyà Oest. Va escriure històries de viatges, d'aventures i romanços. La seva obra és molt versàtil: ficció, assaig, etc.
A partir d'aquest any, la salut de Stevenson va començar a empitjorar. El matrimoni es va mudar a Edimburg, després a Davos, Suïssa, i finalment es va instal·lar en una finca que el vell Stevenson els va regalar, al balneari de Bournemouth. Tres anys més tard van partir a Nova York, on Stevenson va fer amistat amb Mark Twain, autor de Les aventures de Tom Sawyer. Després d'una breu estada a San Francisco, decideixen realitzar un viatge cap a les illes del Pacífic Sud, on finalment s'estableixen amb els fills de Fanny, la germana d'aquesta, Belle, i la senyora Stevenson (el pare del novel·lista havia mort en aquells dies). No és precisament un rebuig furiós de la civilització: la casa del matrimoni és confortable; la relació de Stevenson amb els aborígens és cordial, però política: de fet, l'escriptor pren partit per un dels caps locals contra la dominació alemanya de l'arxipèlag i escriu a la premsa britànica sobre la penosa situació samoana.
Va morir d'un atac cerebral. Un any abans, va relatar en una carta: "Durant catorze anys no he conegut un sol dia efectiu de salut. He escrit amb hemorràgies, he escrit malalt, entre raneres de tos, he escrit amb el cap donant tombs". El seu cos va ser enterrat a la mateixa illa d'Upolu, al mont Vaea.
Davant l'aparició de la novel·la naturalista o psicològica, Stevenson va reivindicar el relat clàssic d'aventures, en el qual el caràcter dels personatges es dibuixa en l'acció. El seu estil elegant i sobri i la naturalesa dels seus relats i les seves descripcions va influir en escriptors del segle XX com Jorge Luis Borges.
També és coneguda la seva afició a l'alcohol, fet que li va implicar diversos problemes de salut.

Llegir no és tan aborrit com sembla

No us passa a vegades que heu de llegir per obligació un llibre que us penseu que no us agrada?

A mi em passa sovint, jo sóc d'aquelles que pensa que s'ha de llegir quan un té ganes. Dient això, em ve al cap la típica tarda d'estiu, per allà al cap vespre, estirada a la butaca del jardí de casa meva, i respirant l'aire pur que m'envolta i em trasllada al meu món, al de la imaginació... Normalment llegeixo novel.les d'amor, tot i què va haver un temps que em va donar per llegir sobre l'anorèxia, tema que considero complex i difícil d'entendre.

Pensareu que ja no m'enrecordo de la pregunta del principi. Doncs bé, m'agradaria centrar-me en la paraula "obligació". Suposo que com la majoria de vosaltres, jo sóc d'aquelles persones que no m'agrada que em manin. M'agrada fer les coses quan jo vull. Però una cosa que he après al llarg del temps, és que les coses no anirien bé si tothom fes el que vol quan vol, per tant, a vegades hem de callar i regir-nos al que ens diuen.

Dimarts, 3 de febrer, va ser la meva primera classe de lectoescriptura. Abans d'entrar en detalls m'agradaria descriure el que pensava que faríem en aquesta assignatura. Com molt bé diu el seu títol, "lecto" "escriptura", per tant, com a futura mestra em pensava que m'ensenyarien a com ensenyar als alumnes a llegir i escriure. Vull fer referència a tot això perquè la reacció que vaig tenir d'aquesta classe va ser totalment contrària als meus pensaments. Doncs bé, la mestra ens va dir que aquesta assignatura consistia en llegir uns llibres i fer els següents exàmens. La meva primera impressió va ser, com diria jo, frustrada potser? ja que he de fer una cosa per obligació que no sé si m'agradarà.

L'illa del tresor, va dir la mestra. El primer que em va venir al cap va ser la paraula "tresor". Vaig pensar que el llibre tractaria d'aventures en busca d'un tresor material. Però poc després em vaig adonar de que anava pel camí equivocat, i això va ser quan em vaig llegir els articles de Sabater, un tesoro de ambigüedad, i Cotroneo, la inquietud. Doncs en llegir aquests articles em vaig adonar que la meva primera impressió sobre el llibre havia sigut, com ho diria, supèrflua? Més endavant, quan m'hagi llegit tota la novel.la, m'agradaria comentar amb vosaltres el tema principal, que en aquests moments m'estimo més deixar-lo de banda per si algú no s'ha llegit els articles.

M'agradaria dir-vos que abans de llegir aquests articles vaig navegar per internet buscant la biografia d'Stevenson i vaig trobar-ne una que em va agradar molt, si us interessa la podeu trobar a: http://es.wikipedia.org/wiki/Robert_Louis_Stevenson i per la descripció dels personatges i en quins moments vivia al escriure la novel.le: http://es.wikipedia.org/wiki/La_isla_del_tesoro

L'antifaç de la vida. Tothom té dos cares, o realment una?

Quantes vegades anem pel carrer sense prestar atenció al què passa al nostre voltant?

Jo crec que la resposta és SEMPRE. És una llàstima no poder gaurdir del què ens envolta. Avui dia la gent va amb presses, cadascú amb un objectiu diferent i sembla com si no ens importés res.

Alguna vegada us heu parat a observar el què passa davant dels vostres ulls? a pensar per què la gent té pressa? per què els cotxes van impacients? a entendre per què els nens van sols a l'escola? a jutjar a la gent per com va vestida?

Les persones que observen el seu voltant aprenen d'ell, aprenen de la vida, i sobretot, aprenen a jutjar, a entrar en petits detalls dels quals ningú en vol saber res.

La societat d'avui dia està enboirada per un antifaç, on la gent ho veu tot per "sobre", i a partir d'aquí es pensen que poden jutjar a la gent, sense avere-la analitzat realment.

Doncs a través de l'observació, hem d'aprendre a conèixer realment a les persones i saber com són en tots els sentits. En tot això em ve al cap una frase: no es oro todo lo que reluce. A vegades ens pensem que segons vesteix una persona és d'una manera o d'una altra, i realment, no és així, ja que no em entrat en detalls per analitzar-la.

En el llibre de l'Stevenson es reflexarà aquest tema, on a vegades les persones et poden semblar una cosa però que realment són un altra.

"TOTHOM TÉ DOS CARES, I EL NOSTRE OBJECTIU ÉS ANALITZAR-LES"

Mapa de l'illa del tresor

Considero necessari tenir el mapa de l'illa del tresor al nostre costat cada vegada que anem llegint, així ens podem situar més bé dins de l'arguments del llibre i ens podem situar i ficar-nos directament a la pell dels nostres personatges.

D'Edimburg a Samoa

EDIMBURG

Com tots sabem, Stevenson va fer molts viatges al llarg de la seva vida.
De petit visqué a Edimburg amb els seus pares.

SAMOA, ILLA DEL PACÍFIC

Al llarg de la seva vida va fer nombrosos viatges: França, California, Edimburg, Suïsa, Nova York, i finalmanet s'establí a les illes de l'oceà Pacífic, concretament a Samoa, on va morir.

Preguntes que faria als meus alumnes sobre l'illa del tresor

• Què sent Jim a dins del barril de pomes?
• Perquè Jim va d’un bàndol a l’altre?
• Billy Bones és un personatge important de la novel·la?
• John Silver és un pirata. Defineix-lo.
• Què significa la taca negra?
• Fes una classificació dels nobles i els pirates.
• Perquè Billy Bones li va dir a Jim que estigués al cas de si venia un pirata preguntant per ell?
• De què va morir Bones?
• Quin és el desenllaç del llibre?
• Amb quin personatge t'identifiques més?
  
  

L'illa del tresor em va fer pensar el aquest mapa...

Aquest mapa marca en mí una etapa important de la meva vida.

És un mapa que només l'enten la persona que l'ha fet, jo.

Tot té un sentit per la persona que el rep, ell ja sap de què va. El problema és que haurà de passar mil i una aventures per trobar el tresor, igual que en Jim i els seus companys d'abord.

En ell hi ha guardat un tresor molt important.

Reflexió personal sobre el reflex de la vida de l'autor en el seu llibre

No us ha passat mai que heu llegit un llibre i després la biografia de l'autor, i heu vist en ell reflexada la seva vida?

L'arribada de Billy Bones a l'Almirall Benbow

He ficat un vídeo de Billy Bones perquè en tota la lectura de la novel.la ha sigut el protagonista que més m'ha intrigat.

El meu mapa

Peter Pan y Wendy

Títol: Peter Pan y Wendy

Autor: James Mathew Barrie

Editorial: Juventud

Traductor: María Luz Morales

Il.lustrador: Mabel Lucie Attwell

J. M. Barrie

Sir James Matthew Barrie OM (9 de maig de 1860 - 19 de juny de 1937), més conegut com J. M. Barrie, va ser un novel·lista i dramaturg escocès. És especialment famós per haver creat el personatge de Peter Pan, basat en els seus amics, els xiquets Llewellyn-Davies.
Segon de deu germans, Barrie va nàixer a Kirriemuir, Angus i va ser educat a The Glasgow Academy i la Universitat d'Edimburg. Va exercir de periodista a Nottingham, després a Londres, i després es va dedicar a la literatura, primer a la novel·la i posteriorment al teatre.
Nomenat baronet l'any 1913, al 1922 va ser nomenat Membre de l'Orde del Mèrit, Barrie està soterrat a Kirriemuir junt amb els seus pares, la seua germana i el seu germà major David, el qual havia mort en un accident de patinatge just abans del seu catorzè aniversari.

J. M. Barrie va nàixer en el si d'una adinerada família britànica victoriana. Quan tenia 6 anys, el seu germà de 13 David, el favorit de sa mare, va morir. Sa mare mai no es va recuperar de la pèrdua, i va ignorar J. M. Per exemple, quan entrava en una habitació on estava sa mare, aquesta sempre deia «David, ets tu? Pots ser tu?» i quan advertia que era James, afegia «ah, només ets tu.» Son pare no es relacionava en absolut amb els infants. Com resultat d'aquest abandó emocional i del probable abús psicològic, James va patir nanisme psicogènic: va deixar de créixer i mai va desenvolupar la pubertat. Va arribar a l'edat adulta sense haver crescut més d'1,47 m.

Barrie va ambientar les seues primeres novel·les a Kirriemuir, a la qual es referia com Thrums (‘Flocs'), potser perquè son pare va treballar com a teixidor. Sovint va escriure també diàlegs en escocès. Més tard va escriure obres teatrals incloent-hi Carrer Quality (1901), El que saben totes les dones (1908) i L'admirable Crichton (1902). La seua última obra teatral, David (1936), dramatitzava la història bíblica del rei Saül i del jove David. Com el de Peter Pan, el paper de David va ser interpretat per una dona, Elisabeth Bergner.
Les seues novel·les de Thrums van gaudir d'un enorme èxit quan van ser publicades, començant per Auld Licht Idylls (1888). Li va seguir A Window in Thrums (1889), i El petit ministre (1891). Les seues dues novel·les de Tommy, El sentimental Tommy i Tommy i Grizel van veure la llum l'any 1896 i l'any 1902 respectivament. Tracten de temes molt més directament relacionats amb el que acabaria convertint-se en Peter Pan. La primera aparició d'aquest personatge es produeix a El petit ocell blanc (1901).
Barrie va escriure l'any 1891 Ibsen's Ghost, una paròdia del drama d'Henrik Ibsen Espectres que acabava de ser representada per primera vegada a Anglaterra per la Independent Theatre Society dirigida per J. T. Grein. L'obra de Barrie va ser estrenada el 31 de maig al Toole's Theatre de Londres. Barrie semblava apreciar els mèrits d'Ibsen: fins i tot William Archer, traductor de les obres d'Ibsen a l'anglès, va disfrutar de l'humor de l'obra i la va recomanar.
Peter Pan va ser representada per primera vegada el 27 de desembre de 1904. l'any 1924, l'autor va especificar que els drets d'autor de l'obra serien a benefici del Great Ormond Street Hospital de Londres. L'estat actual d'aquests drets d'autor és complex.
Barrie, junt amb altres autors teatrals, va estar implicats en els intents de 1909 i 1911 de desafiar la censura de Lord Chamberlain sobre la producció teatral de Londres.

Barrie, Arthur Conan Doyle i Robert Louis Stevenson van ser amics des de la Universitat. Els tres van ser alumnes de la Universitat d'Edimburg i també van treballar en el periòdic de la facultat. J. M. Barrie va conéixer a Thomas Hardy a través de Hugh Clifford mentre va estar residint a Londres.

La família Llewelyn-Davies estava formada pels pares Arthur (1863–1907) i Sylvia (1866–1910), filla de George Du Maurier, i els seus cinc fills George Llewelyn-Davies (1893–1915), John Llewelyn-davies o Jack (1894-1959), Peter Llewelyn-Davies (1897–1960), Michael Llewelyn-Davies (1900–1921) i Nicholas Llewelyn-Davies o Nico (1903–1980).
Barrie va entrar en contacte amb la família l'any 1897 o el 1898 després de conéixer George i Jack amb la seua passejadora Mary Hodgson en els Jardins de Kensington de Londres, on solia anar mentre passejava el seu gos Porthos, perquè vivia prop. No va conéixer Sylvia fins més tard, en una trobada casual durant un sopar.
Es va convertir en un segon pare per als nois i, quan aquests van quedar òrfens, en el seu guardià. Algunes fonts afirmen que el testament de sa mare estipulava que la germana de la passejadora havia de prendre'n la custòdia i que Barrie el va falsificar o el va malinterpretar involuntàriament (la germana de la passejadora s'anomenava Jenny, mentre quela família Davies anomenava familiarment Jimmy a Barrie). Tanmateix, estava clar que era l'únic amb temps i recursos suficients per a mantenir els infants i Sylvia no volia que els seus fills foren repartits entre els parents.
Encara que alguns poden trobar sospitosa aquesta amistat amb els xiquets, no pareix haver-hi evidència alguna de què ocorreguera quelcom inapropiat i el menor d'ells, Nico, va negar rotundament que Barrie s'haguera comportat deshonestament alguna vegada. Barrie estava casat amb l'actriu Mary Ansell, però el matrimoni no tenia vida sexual, ni per tant fills, i va acabar en divorci.
Barrie era el padrí de Peter Scott.
L'estàtua de Peter Pan en els Jardins de Kensington, erigida en secret a la nit per a la May Morning de 1912, es devia suposadament haver inspirat en una fotografia de Michael, però l'escultor va decidir usar un altre xiquet com a model, deixant Barrie molt decebut amb el resultat. «No mostra al dimoni dins de Peter», va dir.
Barrie va patir un gran dolor amb la mort de dos dels xiquets Llewelyn-Davies. George va morir en servei (1915) durant la Primera Guerra Mundial. Michael, amb qui Barrie mantenia una correspondència diària, es va ofegar l'any (1921) en un possible pacte suïcida un mes abans del seu vint-i-uné aniversari, quan nadava en unes conegudes aigües perilloses d'Oxford amb el seu amic i possible amant Rupert Errol Victor Buxton. Alguns anys després de la mort de Barrie, Peter Davies, després editor, va escriure el seu llibre Morgue, incloent-hi molta informació familiar i comentaris sobre Barrie. A l'edat de 63 anys Peter es va suïcidar llançant-se davant d'un tren del Metro de Londres.

Curiositats de la vida de l'autor relacionades amb el llibre

Si analitzem la vida de Barrie i el seu llibre, "Peter Pan", veurem que aquest és una autobiografia de l'autor on és reflectida la seva vida.
A mi m'ha cridat l'atenció el problema que tingué de petit que feu que el nen es quedés baixet, tan sols mesurava un metro amb 47, si no m'equivoco, i això fou degut a la carència afectiva per part de la seva mare degut a la mort del seu fill preferit, i germà de Barrie. Com veiem en el llibrede Peter Pan, el seu protagonista no vol créixer de cap manera, però ni mental ni físicament.
Després de llegir la biografia de l'autor i el llibre, trobo molt relació entre ambdós. Tot seguit ficaré uns breus exemples:
- Carència d'una mare
- Wendy representa a Sylvia, dona de la qual Barrie es va enamorar
- Els nens perduts són els nens de Sylvia i fins i tot ell mateix i els seus germans
- L'ombra de Peter Pan es el record del eu germà David, el qual serà molt díficil que marxi del seu cognito.
- El cocodril imboliza el temps
-...

En la fotografia d'adalt surt Barrie amb un gos. En aquesta es pot veure la seva pèssima estatura.

Cançó "Peter Pan" del canto del loco

No us passa a vegades que escoteu cançons sense prestar atenció al seu contingut? per exemple, quan sentim una cançó en anglès ens pot agradar molt, però... realment la vivim? A mi això em passa sovint, acostumo a tararejar cançons sense endinçar-me en ella. Abans, quan escoltava la cançó de Peter Pan no me n'adonava de tot el significat i la relació que té amb el llibre. Ara, després d'haver-lo llegit, presto més atenció al seu contingut i me n'adono de moltes coses les quals eren insignificants per mi abans. El que més m'ha cridat l'atenció és que parla d'un "botó" del qual abans no trobava cap sentit, i en canvi ara, me fascina escoltar aquesta cançó.Espero que disfruteu la cançó igual que jo, i més ara, després d'haver llegit el llibre

Mapa del país de Nunca - Jamás

Preguntes que faria als meus alumes sobre Peter Pan

• Descriu com anava vestit Peter Pan amb l'ajuda del llibre.
• Què passa la nit que els senyors Darling marxen?
• Quin poder tenen els polvets de les ales de Campaneta?
• Qui és el capità Garfio?
• Què els hi passa als nens del país de Mai més?
• Com viuen els nens perduts?
• Et sembla que Campaneta actua correctament amb Wendy?
• Què li va passar a Peter Pan de petit per a què no vulgui créixer?
• Quina importancia té a la novel.la el parc de Kensington?
• Per què el capità Garfio té por del cocodril?
• Quina importància té el cocodril en la novel.la?
• Finalment, Wendy torna a casa seva i " creix", en quina època de l'any l'anirà a visitar Peter Pan?

Mi sombra

Reflexió personal sobre la importància de llegir la biografia de l'autor abans de llegir un llibre

Qui de vosaltres al llarg de la seva vida ha llegit la biografia de l'autor d'un llibre abans d'iniciar la lectura d'aquest? Jo seré molt sincera, veritablement podria dir que no fins ara fa cosa d'un mes, abans de començar l'assinatura de lectoescriptura.
Ara és quan me n'adono de la importància que té, ja que majoritàriament tots els llibrs parlen de manera indirecta de la vida del seu autor. D'aquesta manera et pots fiar més a la pell dels personatges ja que entens millor el significat de l'argument.
Què en penseu d'això?

El Màgic d'Oz

Títol: El màgic D'oz

Autor: L. Frank Baum

Editorial: La Galera

Traductor: Ramon Folch i Camarasa

Il.lustrador: Ignasi Blanch

L. F. Baum

Frank va nèixer a Chittenango, Estat de Nova York, en el si d'una devota família metodista d'origen alemany per part de pare i irlandesa-escocesa per part de mare. Va ser el seté de nou infants nascuts de Cynthia Stanton i Benjamin Ward Baum, dels quals només van sobreviure cinc fins a l'edat adulta. Va ser anomenat "Lyman", com el germà del pare, però sempre va rebutjar aquest nom, i s'estimava més ser anomenat com "Frank".
Benjamin Baum era un ric empresari, que havia fet la seua fortuna en els camps de petroli de Pennsylvania. Frank va créixer a la residència dels seus pares, Rose Lawn, la qual sempre va recordar com una mena de paradís. Sent un infant petit, va ser educat a casa per tutors, però als 12 anys va ser enviat a la Peekskill Military Academy. Frank era un infant malaltís i fantasiós, i els seus pares degueren pensar que necessitava endurir-se. Però després de dos anys absolutament dissortats en l'acadèmia militar, se li va permetre tornar a casa. Frank Joslyn Baum reivindica que va ser arran d'un incident descrit com un "atac al cor", però no hi ha evidència contemporània d'aquest fet.
Frank va començar a escriure molt petit, potser degut a una primerenca fascinació per la impremta. Son pare va comprar una senzilla impremta, i Frank va usar-la per a produir el periòdic The Rose Lawn Home Journal amb l'ajut del seu germà menut, Harry Clay Baum, a qui sempre va estar molt unit. Als 17 anys ja havia creat un segon periòdic amateur, The Stamp Collector, imprimit un pamflet d'11 pàgines titulat Baum's Complete Stamp Dealers' Directory, i havia creat en companyia d'amics un negoci de segells.
En aquesta mateixa època va començar la seua dedicació al teatre, una activitat que el fascinava i que en diverses ocasions va portar-lo al fracàs i quasi a la ruïna. El seu primer fracàs va tenir lloc quan una companyia teatral local el va implicar econòmicament en la renovació del vestuari, amb la promesa de confiar-li papers principals, promesa que no arribaria a acomplir-se. Desil·lusionat, Baum va deixar el teatre—temporalment—i se'n va anar a treballar d'empleat en la companyia comercial del seu cunyat a Syracuse.

A l'edat de 20 anys, Baum va trobar una nova vocación: la cria d'aus, que va esdevenir una bogeria nacional per aquell temps. Va especialitzar-se en la cria d'una raça especial d'aus, el pollastre d'Hamburg. L'any 1880 va fundar una revista mensual, The Poultry Record, dedicada a la cria d'aus, i l'any 1886, quan tenia 30 anys, va publicar el seu primer llibre: The Book of the Hamburgs: A Brief Treatise upon the Mating, Rearing, and Management of the Different Varieties of Hamburgs, dedicat a la cria del pollastre d'Hamburg.
Però Baum mai no va romandre lluny dels escenaris. Va continuar representant papers en comèdies, utilitzant els noms artístics de Louis F. Baum i George Brooks.
L'any 1880, son pare li va fer construir un teatre a Richburg en l'Estat de Nova York, i Baum va emprendre la tasca d'escriure obres de teatre i crear una companyia. The Maid of Arran (La donzella d'Arran), un melodrama amb cançons basada en la novel·la A Princess of Thule, de William Black, va proporcionar-li un modest èxit. Baum no només va escriure l'obra, sinó que també va compondre'n les cançons (avançant un prototípic musical, atès que les cançons estaven relacionades amb l'argument i l'acció), i va actuar en el paper protagonista. La seua tia, Katharine Gray, va representar el paper de la seua tia. Va ser el fundador de la Syracuse Oratory School, i Baum anunciava entre els serveis en el catàleg, l'ensenyament de teatre, incloent-hi escenografia, creació literària, direcció teatral, traducció (francès, alemany, i italià), revisió, i opereta, tot i que no era possible fer tant. El 9 de novembre de 1882, es va casar amb Maud Gage, filla de Matilda Joslyn Gage, una famosa sufragista. Mentre estava de gira amb The Maid of Arran, el teatre de Richburg es va cremar durant una producció d'una obra de Baum titulada irònicament, Matches ("Mistos"), així com el vestuari i decorats.

Al juliol de 1888, Baum i la seua esposa van traslladar-se a Aberdeen, Dakota del Sud, on van obrir una botiga, "Baum's Bazaar". El seu hàbit de vendre a crèdit va conduir a la fallida del negoci, així que Baum va tornar a editar un periòdic local, The Aberdeen Saturday Pioneer, on escrivia una columna, "Our Landlady". La descripció que Baum fa de Kansas a El meravellós màgic d'Oz es basa en en el eixut paisatge de Dakota del Sud. Durant una gran part d'aquest període, Matilda Joslyn Gage va viure a la casa dels Baum.

Després de la fallida del periòdic l'any 1891, ell, Maud i els seus quatre fills van traslladar-se a Chicago, on Baum va trobar un treball de comercial al Evening Post. Durant uns quants anys va editar una revista destinada a agències de publicitat enfocada en vitrines de magatzems comercials. Per aquella època, els principals magatzems creaven fantasies mecàniques en les vitrines, durant el temps de Nadal, en les quals els personatges humans i animals tenien moviment.
L'ant 1897 va escriure i va publicar Mother Goose in Prose (Mare Ànec en prosa), una col·lecció de petits contes i·lustrats per Maxfield Parrish. Mother Goose va proporcionar-li un moderat èxit, que li va permetre deixar el treball comercial.
L'any 1899 Baum va associar-se amb l'il·lustrador W. W. Denslow, per a publicar Father Goose, His Book (pare Ànec, el seu llibre), una col·lecció de poesia de l'absurd. El llibre va ser un èxit, esdevenint el llibre per a infants més venut de l'any.

Amb l'èxit del Màgic en llibre i en el teatre, Baum i Denslow esperaven que la sort els somriuria una tercera vegada i l'any 1901 van publicar Dot and Tot of Merryland. El llibre va ser un dels més febles de Baum, i el seu fracàs va refredar les seues relacions amb Denslow. Va ser llur darrera col·laboració.
Diverses vegades durant el desenvolupament de la sèrie d'obres sobre Oz, Baum va declarar que havia escrit el seu últim llibre sobre el tema i va dedicar-se a escriure altres obres que recreaven mons fantàstics diferents, incloent-hi The Life and Adventures of Santa Claus i Queen Zixi of Ix. Tanmateix, persuadit per la demanda popular, cartes de xiquets, i el fracàs dels seus nous llibres, acabava per tornar al tema d'Oz. Totes les seues novel·les han caigut en el domini públic en la major part dels països, i moltes es troben disponibles en anglès a través del Projecte Gutenberg.
A causa del seu durador amor pel teatre, sovint va finançar musicals, de vegades amb pèrdues econòmiques. Un dels seus pitjors fracassos financers va ser l'obra The Fairylogue and Radio-Plays (1908), que combinava projecció de diapositives, cine i actors en directe amb una lectura de Baum simulant un reportatge sobre la Terra d'Oz. En aquesta ocasió, Baum va fer fallida i no va poder pagar els deutes amb la companyia que produïa les pel·lícules per a l'espectacle. No va recuperar una situació financera estable en un grapat d'anys, després de vendre els drets d'explotació d'algunes de les seues primeres obres, incloent-hi El meravellós màgic d'Oz. Això va desembocar en què l'empresa editorial M.A. Donahue Company va començar a traure edicions barates de les primeres obres de Baum, i el reclam publicitari era que aquestes primeres obres de Baum, molt més econòmiques, eren millors que les noves i més cares. Baum va haver de transferir la major part de les seues propietats a nom de la seua esposa, a excepció de la seua roba, la seua biblioteca (fonamentalment composta per llibres infantils, com ara els contes de fades d'Andrew Lang, el retrat del qual tenia en el seu estudi), i la seua màquina d'escriure, com si les finances foren cosa de Maud. D'aquesta manera van perdre molt menys del que podien haver perdut.
El seu últim llibre sobre Oz, Glinda of Oz va ser publicat un any abans de la seua mort, però les series sobre Oz van ser continuades més enllà de la mort del seu creador per altres autors, entre els que cal destacar Ruth Plumly Thompson, que va escriure noranta llibres addicionals sobre Oz.

Baum va continuar la seua tasca teatral amb el club masculí de Harry Marston Haldeman, The Uplifters, per al qual va escriure diverses obres destinades a celebracions. També en va escriure unes regles paròdiques. El grup, al que també pertanyia Will Rogers, estava orgullós d'haver tingut Baum com a membre, i pòstumament va repondre algunes de les seues obres, malgrat el seu caràcter circumstancial. Abans d'això, la seua darrera producció teatral havia estat The Tik-Tok Man of Oz (basada en Ozma of Oz i la base per a Tik-Tok of Oz), un modest èxit de Hollywood que el productor Oliver Morosco va decidir que no era prou bo com per estrenar-se a Broadway. Morosco va passar ràpidament a la producció de pel·lícules, com Baum.
L'any 1914, havent-se traslladat a Hollywood uns anys abans, Baum va encetar la seua carrera com a productor cinematogràfic amb la creació de la companyia The Oz Film Manufacturing Company, com a conseqüència de la seua activitat amb "The Uplifters". va ser-ne el president, principal productor i guionista. La resta de la plantilla la componien Louis F. Gottschalk, Harry Marston Haldeman, i Clarence R. Rundel. Les pel·lícules van ser dirigides per J. Farrell Macdonald, comptant com actors amb Violet Macmillan, Vivian Reed, Mildred Harris, Juanita Hansen, Pierre Couderc, Mai Welles, Louise Emmons, J. Charles Haydon, i primerenques aparicions de Harold Lloyd i Hal Roach. Richard Rosson apareixia en una de les pel·lícules i curiosament el seu germà menor, Harold Rosson va ser responsable de la fotografia de The Wizard of Oz (1939). Després del poc èxit que obtenir en l'inexplorat mercat del cinema mut per a infants, Baum va escriure The Last Egyptian i en va fer una pel·lícula (seccions de la qual s'inclouen a Decasia), però el nom "Oz" havia esdevingut un verí per a la taquilla i fins i tot un canvi del nom de la companyia a Frank Joslyn Baum no va ajudar a redreçar les coses. A diferència de The Fairylogue and Radio-Plays, Baum no va fer-hi una inversió personal, però l'estrès probablement va afectar la seua salut.
Baum va morir el 6 de maig de 1919, als 62 anys d'edat, i va ser soterrat a Glendale, California.

S'HA D'EDUCAR SOBRE LES RELACIONES EN LLOC DE FER-HO SOBRE OBJECTES AÏLLATS

Afirmació que considero molt acertada pel llibre que hem llegit. La Dorothy, al llarg del seu viatge en busca del màgic d'Oz, va trobant una sèrie de personatges que l'ajudaran al llarg del seu camí. Aquest camí serà molt important a l'hora de l'evolució dels personatges i per fer-se "persones", els ajudarà a trobar la seva identitat personal.
Veiem que gràcies al companyerisme i la bona cooperativitat es van ajudant els uns als altres quan hi ha mal de caps. Per contra, segurament que si la Dorothy hagués représ el seu viatge tota sola no hauria mai arribat a cercar el màgic d'Oz.
Com es veu en aquest llibre, és molt important educar en els valors de cooperació i les relacions grupals.

M'agradaria fer referència al tema de la psicologia de la "Gestalt", la qual defensa que el més important és veure les coses com un tot, doncs és d'aquesta manera quan realment tenen sentit. Per exemple, si la Dorothy i els seus amics haguéssin agafat camins diferents e independents, la història no hagués tingut cap tipus de sentit i no hi hauria hagut cap tipus de desenllaç. Per a que quedi més clar, fem-nos el dibuix a la nostra ment de molts punts separats els quals no tenen cap tipus de lligam. A continuació si els unim ens donaran una figura que tindrà sentit.

CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES I PSÍQUIQUES DE LES BRUIXES

BRUIXA DEL NORD (Bona)

És la primera que apareix al llibre quan la Dorothy aterrisa a l'Est del país d'Oz.

Descripció física segons l'autor:

" Eren tres homes i una dona, i tots quatre anaven vestits d'una manera ben rara. Portaven uns barrets rodons acabats en una punxa d'un pam i mig, amb tot de picarols al voltant de l'ala que dringaven suaument quan es movien. Els capells dels homes eren blaus; el de la dona era blanc, i aquesta darrera portava una túnica blanca que li queia en plecs des de les espatlles, una túnica tota esquitxada d'estrelletes que brillaven al sol com diamants...Quant a la petita dama, devia ser molt més vella, ben segur: tenia tot d'arrugues a la cara, i els cabells gairebé blancs, i caminava una mica encarcarada." (pàgina 17)

Descripció psíquica:

L'autor ens la mostra com una bona dona velleta i dolça. Simplement, veiem que l'autor ens la descriu amb adjectius positius i amb bons sufixos.

" Però la velleta avançà cap a la Dorothy, li féu una profunda reverència, i va dir, amb una veu molt dolça:

- Benvinguda siguis, noblíssima fetillera, al país dels Mastegaires. T'estem molt agraïts perquè has mort la malvada Bruixa de l'Est i has alliberat el nostre poble de l'esclavatge." (Pàgina 17 i 18).

" - Ben cert- respongué la velleta-. Però jo sóc una bruixa bona i el meu poble m'estima." (Pàgina 19)

BRUIXA DE L'EST (Dolenta)

És la segona que ens presenta l'autor.

Descripció física:

" - Què passa? - va preguntar ara la velleta.

I quan es va girar a mirar, va esclatar a riure. Els peus de la bruixa morta havien desaparegut del tot i només quedaven les sabates de plata.

- Era tan vella - explicà la Bruixa del Nord-, que s'ha evaporat ràpidament al sol. Ara sí que ja ha fet atots! Però les sabates de plata ara són teves, i te les hauràs de posar" (Pàgina 21)

Descripció psíquica:

Només cal veure l'adjectiu que l'autor li fica al davant, la " malvada " bruixa de l'Est.

" -Era la malvada Bruixa de l'Est, com ja t'he dit- contestà la petita dama-. Feia anys que tenia esclavitzats els Mastegaires de nit i dia. Ara són lliures, i a tu et deuen aquest favor." (Pàgina 19).

BRUIXA DE L'OEST (Dolenta)

És la que mana matar el màgic d'Oz.

Descripció física:

"La malvada bruixa de l'Oest només tenia un ull, però aquest ull era tan potent com un telescopi i podia veure-ho tot. (Pàgina 117)

Descripció psíquica:

Altra vegada, l'autor utilitza l'adjectiu "malvada" per donar una sensació de por.

També era egoista i abariciosa, ja que es volia quedar les sabates de la Dorothy i faria el que fos per tal d'aconseguir-les.

" La malvada bruixa tenia moltes ganes de quedar-se les sabates de plata que la nena portava sempre. Les abelles, les gralles i els llops eren tots morts i, d'altra banda, ja havia esgotat el poder del Capell d'or. Però si podeia haver les sabates de plata, gaudiria de més poder que mai." (Pàgina 127).

L'autor fa anar un comparatiu superlatiu que fa que es realçi lo dolenta que és la bruixa:

"Una vegada, la Bruixa clavà un cop al Roró amb el seu paraigua i el valent gosset se li llançà damunt i li clavà una mossegada a la cama. De la mossegada no en sortí ni una gota de sang, perquè la Bruixa era tan dolenta que la sang se li havia assecat feia molt anys." (Pàgina 127).

BRUIXA DEL SUD (Bona)

És la única bruixa en tota la història que té nom propi, es diu Glinda.

Descripció física:

"La van trobar bonica i jove. Tenia els cabells de color vermell molt viu, i li queien en rínxols damunt les espatlles. Portava un vestit completament blanc; però els seus ulls eren blaus, i miraven la nena amb simpatia" (Pàgina 206)

Descipció psíquica:

És una bruixa bona, simpàtica i carinyosa.

" Glinda s'inclinà cap endavant i va besar la carona de la deliciosa criatura" (Pàgina 206)

ABANS DE COMENÇAR EL LLARG CAMÍ DE LES RAJOLES GROGUES

Els peus són una de les parts més importants del nostre cos, ja que són els encarregats d'aguantar el nostre pes. Per tant, s'han de cuidar. També són ells els que ens ajuden a abançar i evolucionar cada dia.

La imatge ens mostra els peus de la Dorothy abans de reprendre el llarg camí la durà a Oz, tot seguint les rajoles grogues. Doncs ha d'anar de l'est al centre del país d'Oz