L'antifaç de la vida. Tothom té dos cares, o realment una?

Quantes vegades anem pel carrer sense prestar atenció al què passa al nostre voltant?

Jo crec que la resposta és SEMPRE. És una llàstima no poder gaurdir del què ens envolta. Avui dia la gent va amb presses, cadascú amb un objectiu diferent i sembla com si no ens importés res.

Alguna vegada us heu parat a observar el què passa davant dels vostres ulls? a pensar per què la gent té pressa? per què els cotxes van impacients? a entendre per què els nens van sols a l'escola? a jutjar a la gent per com va vestida?

Les persones que observen el seu voltant aprenen d'ell, aprenen de la vida, i sobretot, aprenen a jutjar, a entrar en petits detalls dels quals ningú en vol saber res.

La societat d'avui dia està enboirada per un antifaç, on la gent ho veu tot per "sobre", i a partir d'aquí es pensen que poden jutjar a la gent, sense avere-la analitzat realment.

Doncs a través de l'observació, hem d'aprendre a conèixer realment a les persones i saber com són en tots els sentits. En tot això em ve al cap una frase: no es oro todo lo que reluce. A vegades ens pensem que segons vesteix una persona és d'una manera o d'una altra, i realment, no és així, ja que no em entrat en detalls per analitzar-la.

En el llibre de l'Stevenson es reflexarà aquest tema, on a vegades les persones et poden semblar una cosa però que realment són un altra.

"TOTHOM TÉ DOS CARES, I EL NOSTRE OBJECTIU ÉS ANALITZAR-LES"

Mapa de l'illa del tresor

Considero necessari tenir el mapa de l'illa del tresor al nostre costat cada vegada que anem llegint, així ens podem situar més bé dins de l'arguments del llibre i ens podem situar i ficar-nos directament a la pell dels nostres personatges.

D'Edimburg a Samoa

EDIMBURG

Com tots sabem, Stevenson va fer molts viatges al llarg de la seva vida.
De petit visqué a Edimburg amb els seus pares.

SAMOA, ILLA DEL PACÍFIC

Al llarg de la seva vida va fer nombrosos viatges: França, California, Edimburg, Suïsa, Nova York, i finalmanet s'establí a les illes de l'oceà Pacífic, concretament a Samoa, on va morir.

Preguntes que faria als meus alumnes sobre l'illa del tresor

• Què sent Jim a dins del barril de pomes?
• Perquè Jim va d’un bàndol a l’altre?
• Billy Bones és un personatge important de la novel·la?
• John Silver és un pirata. Defineix-lo.
• Què significa la taca negra?
• Fes una classificació dels nobles i els pirates.
• Perquè Billy Bones li va dir a Jim que estigués al cas de si venia un pirata preguntant per ell?
• De què va morir Bones?
• Quin és el desenllaç del llibre?
• Amb quin personatge t'identifiques més?
  
  

L'illa del tresor em va fer pensar el aquest mapa...

Aquest mapa marca en mí una etapa important de la meva vida.

És un mapa que només l'enten la persona que l'ha fet, jo.

Tot té un sentit per la persona que el rep, ell ja sap de què va. El problema és que haurà de passar mil i una aventures per trobar el tresor, igual que en Jim i els seus companys d'abord.

En ell hi ha guardat un tresor molt important.

Reflexió personal sobre el reflex de la vida de l'autor en el seu llibre

No us ha passat mai que heu llegit un llibre i després la biografia de l'autor, i heu vist en ell reflexada la seva vida?

L'arribada de Billy Bones a l'Almirall Benbow

He ficat un vídeo de Billy Bones perquè en tota la lectura de la novel.la ha sigut el protagonista que més m'ha intrigat.

El meu mapa

Peter Pan y Wendy

Títol: Peter Pan y Wendy

Autor: James Mathew Barrie

Editorial: Juventud

Traductor: María Luz Morales

Il.lustrador: Mabel Lucie Attwell

J. M. Barrie

Sir James Matthew Barrie OM (9 de maig de 1860 - 19 de juny de 1937), més conegut com J. M. Barrie, va ser un novel·lista i dramaturg escocès. És especialment famós per haver creat el personatge de Peter Pan, basat en els seus amics, els xiquets Llewellyn-Davies.
Segon de deu germans, Barrie va nàixer a Kirriemuir, Angus i va ser educat a The Glasgow Academy i la Universitat d'Edimburg. Va exercir de periodista a Nottingham, després a Londres, i després es va dedicar a la literatura, primer a la novel·la i posteriorment al teatre.
Nomenat baronet l'any 1913, al 1922 va ser nomenat Membre de l'Orde del Mèrit, Barrie està soterrat a Kirriemuir junt amb els seus pares, la seua germana i el seu germà major David, el qual havia mort en un accident de patinatge just abans del seu catorzè aniversari.

J. M. Barrie va nàixer en el si d'una adinerada família britànica victoriana. Quan tenia 6 anys, el seu germà de 13 David, el favorit de sa mare, va morir. Sa mare mai no es va recuperar de la pèrdua, i va ignorar J. M. Per exemple, quan entrava en una habitació on estava sa mare, aquesta sempre deia «David, ets tu? Pots ser tu?» i quan advertia que era James, afegia «ah, només ets tu.» Son pare no es relacionava en absolut amb els infants. Com resultat d'aquest abandó emocional i del probable abús psicològic, James va patir nanisme psicogènic: va deixar de créixer i mai va desenvolupar la pubertat. Va arribar a l'edat adulta sense haver crescut més d'1,47 m.

Barrie va ambientar les seues primeres novel·les a Kirriemuir, a la qual es referia com Thrums (‘Flocs'), potser perquè son pare va treballar com a teixidor. Sovint va escriure també diàlegs en escocès. Més tard va escriure obres teatrals incloent-hi Carrer Quality (1901), El que saben totes les dones (1908) i L'admirable Crichton (1902). La seua última obra teatral, David (1936), dramatitzava la història bíblica del rei Saül i del jove David. Com el de Peter Pan, el paper de David va ser interpretat per una dona, Elisabeth Bergner.
Les seues novel·les de Thrums van gaudir d'un enorme èxit quan van ser publicades, començant per Auld Licht Idylls (1888). Li va seguir A Window in Thrums (1889), i El petit ministre (1891). Les seues dues novel·les de Tommy, El sentimental Tommy i Tommy i Grizel van veure la llum l'any 1896 i l'any 1902 respectivament. Tracten de temes molt més directament relacionats amb el que acabaria convertint-se en Peter Pan. La primera aparició d'aquest personatge es produeix a El petit ocell blanc (1901).
Barrie va escriure l'any 1891 Ibsen's Ghost, una paròdia del drama d'Henrik Ibsen Espectres que acabava de ser representada per primera vegada a Anglaterra per la Independent Theatre Society dirigida per J. T. Grein. L'obra de Barrie va ser estrenada el 31 de maig al Toole's Theatre de Londres. Barrie semblava apreciar els mèrits d'Ibsen: fins i tot William Archer, traductor de les obres d'Ibsen a l'anglès, va disfrutar de l'humor de l'obra i la va recomanar.
Peter Pan va ser representada per primera vegada el 27 de desembre de 1904. l'any 1924, l'autor va especificar que els drets d'autor de l'obra serien a benefici del Great Ormond Street Hospital de Londres. L'estat actual d'aquests drets d'autor és complex.
Barrie, junt amb altres autors teatrals, va estar implicats en els intents de 1909 i 1911 de desafiar la censura de Lord Chamberlain sobre la producció teatral de Londres.

Barrie, Arthur Conan Doyle i Robert Louis Stevenson van ser amics des de la Universitat. Els tres van ser alumnes de la Universitat d'Edimburg i també van treballar en el periòdic de la facultat. J. M. Barrie va conéixer a Thomas Hardy a través de Hugh Clifford mentre va estar residint a Londres.

La família Llewelyn-Davies estava formada pels pares Arthur (1863–1907) i Sylvia (1866–1910), filla de George Du Maurier, i els seus cinc fills George Llewelyn-Davies (1893–1915), John Llewelyn-davies o Jack (1894-1959), Peter Llewelyn-Davies (1897–1960), Michael Llewelyn-Davies (1900–1921) i Nicholas Llewelyn-Davies o Nico (1903–1980).
Barrie va entrar en contacte amb la família l'any 1897 o el 1898 després de conéixer George i Jack amb la seua passejadora Mary Hodgson en els Jardins de Kensington de Londres, on solia anar mentre passejava el seu gos Porthos, perquè vivia prop. No va conéixer Sylvia fins més tard, en una trobada casual durant un sopar.
Es va convertir en un segon pare per als nois i, quan aquests van quedar òrfens, en el seu guardià. Algunes fonts afirmen que el testament de sa mare estipulava que la germana de la passejadora havia de prendre'n la custòdia i que Barrie el va falsificar o el va malinterpretar involuntàriament (la germana de la passejadora s'anomenava Jenny, mentre quela família Davies anomenava familiarment Jimmy a Barrie). Tanmateix, estava clar que era l'únic amb temps i recursos suficients per a mantenir els infants i Sylvia no volia que els seus fills foren repartits entre els parents.
Encara que alguns poden trobar sospitosa aquesta amistat amb els xiquets, no pareix haver-hi evidència alguna de què ocorreguera quelcom inapropiat i el menor d'ells, Nico, va negar rotundament que Barrie s'haguera comportat deshonestament alguna vegada. Barrie estava casat amb l'actriu Mary Ansell, però el matrimoni no tenia vida sexual, ni per tant fills, i va acabar en divorci.
Barrie era el padrí de Peter Scott.
L'estàtua de Peter Pan en els Jardins de Kensington, erigida en secret a la nit per a la May Morning de 1912, es devia suposadament haver inspirat en una fotografia de Michael, però l'escultor va decidir usar un altre xiquet com a model, deixant Barrie molt decebut amb el resultat. «No mostra al dimoni dins de Peter», va dir.
Barrie va patir un gran dolor amb la mort de dos dels xiquets Llewelyn-Davies. George va morir en servei (1915) durant la Primera Guerra Mundial. Michael, amb qui Barrie mantenia una correspondència diària, es va ofegar l'any (1921) en un possible pacte suïcida un mes abans del seu vint-i-uné aniversari, quan nadava en unes conegudes aigües perilloses d'Oxford amb el seu amic i possible amant Rupert Errol Victor Buxton. Alguns anys després de la mort de Barrie, Peter Davies, després editor, va escriure el seu llibre Morgue, incloent-hi molta informació familiar i comentaris sobre Barrie. A l'edat de 63 anys Peter es va suïcidar llançant-se davant d'un tren del Metro de Londres.

Curiositats de la vida de l'autor relacionades amb el llibre

Si analitzem la vida de Barrie i el seu llibre, "Peter Pan", veurem que aquest és una autobiografia de l'autor on és reflectida la seva vida.
A mi m'ha cridat l'atenció el problema que tingué de petit que feu que el nen es quedés baixet, tan sols mesurava un metro amb 47, si no m'equivoco, i això fou degut a la carència afectiva per part de la seva mare degut a la mort del seu fill preferit, i germà de Barrie. Com veiem en el llibrede Peter Pan, el seu protagonista no vol créixer de cap manera, però ni mental ni físicament.
Després de llegir la biografia de l'autor i el llibre, trobo molt relació entre ambdós. Tot seguit ficaré uns breus exemples:
- Carència d'una mare
- Wendy representa a Sylvia, dona de la qual Barrie es va enamorar
- Els nens perduts són els nens de Sylvia i fins i tot ell mateix i els seus germans
- L'ombra de Peter Pan es el record del eu germà David, el qual serà molt díficil que marxi del seu cognito.
- El cocodril imboliza el temps
-...

En la fotografia d'adalt surt Barrie amb un gos. En aquesta es pot veure la seva pèssima estatura.